La JP és una nena de 6 anys que cursa 1r en una escola concertada del Baix Penedès.
És adoptada, al igual que les seves germanes grans, tot i això que l'adopció d'aquestes i elles no es va produir al mteix moment. La seva família presenta molta estabilitat, i es preocupen del desenvolupament i l'aprenentatge de la JP. Estan molt a sobre d'ella i intenten que tingui un bon aprenentatge ja que valoren molt que les seves filles estudien. Però la JP, presenta poblemes d'aprenentatge degut a que presenta un déficit d'atenció.
Sobre el dèficit d'atenció:
Virginia Douglas, en 1972 va donar pas a la idea de que els nens que no sabien parar, mirar i escoltar, tenien problemes atencionals.
Després de molts estudis, i moltes revisions d'aquestos, amb discucions sobre la terminologia i els subtipus de trastorns de dèficit d'atenció, es van diferenciar dos subtipus: dèficit d'atenció amb hiperactivitat, i dèfcit d'atenció sense hiperactivitat (DSM-III última revisió, i DSM IV, 1994).
La JP presenta un dèficit d'atenció sense hiperactivitat.
És un fet documentat àmpliament que l’alumnat amb trastorn per dèficit d’atenció té un nivell acadèmic baix. En realitat, això és el que es pot esperar si projectem la imatge d’un cas típic d’alumne o d’alumna amb trastorn per dèficit d’atenció en l’àmbit d’una aula ordinària. Les dades recollides per D.P. Cantwell i L. Baker (1991) indiquen que entorn del 50% dels subjectes diagnosticats amb trastorn per dèficit d’atenció presenten retards importants en les àrees acadèmiques bàsiques: lectura i matemàtiques.
La veritat és que l'alumnat que presenta TDA amb o sense hiperactivitat és bastant difícil de tractar dins l'aula. Com bé dius tenen un nivell curricular baix, manca d'atenció i si a més són hiperactius, són incansables.
ResponEliminaJo també tinc un alumnes, aquest és el tercer curs que el tinc, i és deseserant batallar amb ell. Per sort, ara la mare ha entrat en raó i ha acceptat tornar-lo a medicar per tractar la hiperactivitat. Com a mínim, encara que tingui dificultats en l'aprenentatge, ara es mostra receptiu i va avançant segons les seves capacitats. D'ahi el valor de la comunicació i l'enteniment entre els centres educatius i la família. Molts d'ànims