Anàlisi i valoració de la PAC i les pràctiques

Comparar casos educatius i participar de les experiències docents d’altres professors i mestres és una tasca que fem molt sovint però a la qual no li donem la importància que es mereix ni el tractament adequat fins que no ens adonem de totes les possibilitats que ens ofereix. Amb aquesta activitat es posa de manifest la importància de compartir experiències, de fer-les significatives i útils, i sobre tot de saber com fer-ho i amb quins mitjans.

La publicació d'un diari de pràctiques per part de tots els alumnes de l'aula, i l'accés que hem tingut a aquests, ha permés no només una autoavaluació del procés i l'experiència de realitzar les pràctiques, sinó el poder fer una comparació i una valoració qualitativa i quantitativa d'aquest procés.

Jo encara no les he acabat, finalitzaré el dia 22 de desembre. Ara estic desenvolupant la fase 3 que consisteix principalment en l'avaluació, tant dels alumnes com de la meva intervenció, però puc dir que ha sigut una experiència enriquidora, i que considero necessària en la formació psicopedagògica.

Tant les pràctiques com la realització del blog i el seguiment dels blogs dels companys ha sigut una experiència enriquidora de la que em queda un bon record.

Espero que a tos vosaltres us hagi anat com a mi. M'acomado així i desitjant a tots molt bona sort i una bona finalització i tancament del semestre, i de pas...
BON NADAL!

Model Col·laboratiu

L'èxit d'una bona intervenció psicopedagògica, com ja he comentat en missatges anteriors (debat anàlisi DAFO) depén de la col·laboració entre tots els implicats en l'educació dels infants, tant els professionals de l'educació, com de la salut (no és el cas) com a família.

Col·laboració amb els profesionals de l'educació formal: mestes i professors dels centres educatius als quals assiteixen els alumnes.
En el cas de"SM" la comunicació amb el cente ha sigut fluida mtjançant notificacions escrites, ens hem posat d'acord en el que haviem de teballar ama l'alumne i els resultats han sigut lents però òptims.
En el cas de "JP" la comuicació amb el centre ha sigut mínima però precis i encertada.
Enel cas de "JI" l comunicació amn el centre escolar ha sgut mtjançant la mare.

Col·labaorció amb les famílies.
En els casos de "SM" i "JP" ha sigut continuada, exitosa i efectiva. Les famílies han col·laborat en tot el que se'ls hi ha demanat i s'han mostrat receptives davant els consells educatius.

En el cas de "JI" la família ( la mare en concret) no s'ha mostrat tant receptiva i s'ha interessat més pels resultats que pels processos i l'evolució del nen.

Tot i això aquesta informació ha estat necessària per a la intervenció realitzada amb els infants.
Com he dit al començament la informació i la col·laboració entre tots els agents educatius és la base d'un procés d'intervenció psicopedagògic adequat des d'un enfocament cosntructiu i col·laboratiu de la intervenció.

El desenvolupament de la intervenció am"JI"

En la segona fase es van presentar problemes amb "SM", a causa que seria impossible dur a terme la proposta inicial d'activitats i la consecució dels objectius proposats.

Amb "JP" els problemes i dificultats que es van presentar van ser diferents, eren de comportament, conductuals, ja que la nena mostrava, i contínua mostrant, conductes disruptives.

No obstant això, amb "JI" tot han estat progressos, i les poques dificultats que han sorgit durant el procés de la meva intervenció s'han solucionat i aclarit sense contratemps ni majors dificultats.

Estic molt contenta dels progressos de "JI", hem aconseguit motivar-le de tal manera que és ell el més interessat a aprendre i progressar. És conscient que és capaç d'aconseguir el que es proposa, fins ara no ho havia aconseguit en el camp educatiu.

Pensem que d'ara endavant, la motivació i l'interès serà superior a les dificultats derivades del retard madurativu i anirà evolucionant i progressant amb normalitat, això no significa que vagi a aconseguir el mateix nivell que els seus companys d'aula a curt termini, però si ho aconseguirà, malgrat les dificultats amb esforç i motivació.

Torno a repetir... estic molt contenta!

Dificultats a la fase II amb "JP"

La "JP" va avançant i aconseguint els objectius proposats a un ritme molt lent degut al seu problema de dèficit d'atenció.

Presenta una conducta disruptiva i no només interfereix en el seu ritme d'aprenentatge, sió que també en els des seus companys d'aula. Això també passa a l'aula ordinaria i tant la seva tutora com el docent del centre en el que estic fent les pràctiques presenten dificultatsper aconseguir que treballi intentant concenrar-se i no molestar als companys.

Cada vegada i amb més freqüència la "JP" mostra conductes a classe i al centre de suport que trenquen el ritme de treball de l'aula i amb la seva actitut molesta a companys i docents conscient i voluntàriament. Per a ella és molt divetit.

Al blog "Buenas tareas" http://www.buenastareas.com/ensayos/Orientacions-Per-A-Reduir-Conductes-Disruptives/817690.html poden trobar unes indicacions sobre com actuar davant conductes disruptives.
TIME-OUT (tècnica d’aïllament)

¿Què fer?.............. PROCEDIMENT A SEGUIR:Exemple: XXX es dirigeix a un company i li fa un cop de peu.
► Aplicar consigna / avis a XXX PER PART DEL MAESTRE/A RESPONSABLE DEL GRUP-CLASE de manera immediata a l’aparició de la conducta agressiva: .
- NO aplicar la consigna reganyant-lo o cridant, ni con actitud d’enuig, utilitzar un to de veu tant objectiu com sigui possible. .- El MESTRE – COLABORADOR (encarregat de portar a terme l’aïllament) portarà a XXX a l’espai de temps fora SENSE ESTABLIR AMB ELL CAP MENA D’INTERACCIÓ SOCIAL i amb una actitud neutre. Com a molt, i només si XXX pregunta, se li oferirà una explicació concreta, i sense càrrega emocional, del motiu d’aïllament.

► El temps d’aplicació serà d’ aproximadament 5 minuts i mai excedirà de 15.

► L’alliberació es farà sempre i quan el seu comportament en el darrer minut hagi estat adequat.

► MAI s’alliberarà si està manifestant comportament inadequats com ara crits, amenaces, cops...
► Un cop a classe de nou, NO JUTJAR el que ha passat.IMPORTANT: El/la mestre/a – col·laborador NO ha d’intervenir en la marxa de la classe, ni reprendre o intentar corregir la conducta de XXX. La seva única funció és la de portar a terme la tècnica. El maneig de la classe és competència únicament del mestre que la imparteix.



NO UTILITZAR EL TIME – OUT COM A REGLA AMENAÇANT (Ex. “com segueixis molestant et portem a l’espai d’aïllament”)

EXTINCIÓ I REFORÇ POSITIUL’aparellament de la extinció de conductes disruptives amb el reforç positiu de conductes adaptatives, produeix una major eficàcia en el control de la conducta desitjada.
¿Què fer?.............. PROCEDIMENT A SEGUIR:
► Retirar la conseqüència reforçant (atenció) a la emissió de la conducta inadequada (Ex. molestar a un company de classe).► Reforçar o premiar a XXX cada vegada que manifesti conductes adaptatives...

ADAPTACIÓ DE LES ADAPTACIONS

DURANT LA FASE 1 EM VAIG PROPOSAR FER UNA DIAGNOSI INICIAL
DATA: 23 SETEMBRE-8 OCTUBRE. HORES: 12

Objectius: Fer una diagnosi inicial per a veure els coneixements i mancances que presenta l’alumne, i els punts forts i febles per a adaptar la intervenció a les necessitats específiques d’aquest alumne.

Destinataris/Àrees: JP., JI. i SM.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
Passar una prova a cada alumne adaptada als nivell educatiu en el que es troben per a identificar en quins aspectes troben dificultats, i en quins troben més facilitats. JP i JI continguts de primer de primària. SM, adaptats a un nivell de 4rt de primària.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Fitxa de control i proves orals.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
Mitjançant una graella d’observació, registrar totes les dades recollides i comparar-les amb les respostes correctes que s’esperaven.

DURANT LA FASE 2 VAIG DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ
DATA: 11 D’OCTUBRE – 18 OCTUBRE HORES: 6

Objectius: Formular els objectius que es pretenen aconseguir conjuntament amb l’alumne, ja que per a que es produeixi un veritable aprenentatge significatiu l’alumne ha de tenir un compromís educatiu i acceptar el que vol aprendre.

Destinataris/Àrees: JP, JI i SM.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
Corregir altra vegada les proves amb els alumnes per a que prenguin consciència del errors que han tingut i de les mancances que presenten. Proposar uns objectius consensuats amb els alumnes per a millorar aquells aspectes en els que presentes dificultats.


INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Graella en la que s’escriuen els objectius i el grau de consecució que poc a poc s’assolirà de cada un d’ells.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
El grau de consecució o de millora de cada objectiu mensualment.

ARA EM TROBO EN LA FASE 3: ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

DATA: 19 OCTUBRE- 2 DESEMBRE HORES: 46

Objectius: Presentar i desenvolupar una sèrie d’estratègies metodològiques adaptades a l’alumne per a aconseguir els objectius proposats.

Destinataris/Àrees: JP, JI i SM.

ACTIVITATS I CONTINGUTS
Parlar dels objectius que ens hem proposat i de què podem fer per aconseguir-los.
Activitats diverses de totes les àrees adaptades al nivell de l’alumnes i que progressivament augmentaran la seva dificultat. Estan relacionades amb els continguts i els objectius marcats en la fase anterior.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Fitxes d’activitats.

INDICADORS D’AVALUACIÓ
Resultats de cada fitxa que quedarà registrat en una graella d’observació. Consecució o no dels objectius proposats.

PROBLEMES O DIFICULTATS AMB LES QUE M'HE TROBAT A L'HORA DELS DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA FASE.

Tot està sortint com estava planejat exepte la intervenció proposada per a SM.

ELs objectius proposats inicialment per a ell no s'aconseguiran en la seva totalitat perquè el seu ritme de treball és més lent del que em pensava, segons el dia i la motivació avancem més o menys, i de totes les activitats que havia planificat s'ha de fer una tria de les que podrà fer i prioritzar els objectius a aconseguir. La resta las farà fora del meu periode de pràctiques com a continuitat del projecte.

He hagut de fer una adaptació de les inicialment proposades per a treballar, suposo que és una situació que es pot donar i a la qual ens hem d'adaptar.

Que hi penseu, és un problema meu per no haber-ho diagnosticat abans, o és una circunstància de la situació de treball?

ANÀLISI DAFO DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES

DEBILITATS

- En quant als recursos materials, tenen una gran quantitat de recursos degut a una gran compra inicial, però s’han desgastat i es troben en mal estat, s’haurien de renovar.

- En quant al recursos humans, degut a la gran varietat de programes d’aprenentatge que ofereix el centre i a la diferència d’horaris no existeix una gran coordinació entre els docents.


- En quant a l’alumnat: hi ha un gran nombre d’alumnes per aula amb edats i necessitats diferents, cosa que, a vegades, dificulta una atenció individualitzada a cada alumne.

FORTALESES

- En quant als recursos materials, els alumnes tenen a la seva disposició enciclopèdies, llibres de consulta i un ordinados amb connexió a Internet per a fer activitats que ho requereixen.

- L’aula d’informàtica està equipada amb ordinadors que faciliten el treball i aprenentatge d’activitats de recerca i TIC.

- En quant al recursos humans, els docents que hi treballes estan especialitzats en les matèries que imparteixin i molt ben qualificats. El coordinador pedagògic é l’únic que es coordina amb tots, però distribueix la informació en general a tothom.

- En quant a la coordinació amb serveis externs, els docents del centre es coordinen molt bé amb tutors dels alumnes i famílies.

- En quant als recursos espacials, existeixen tres aules que són polivalents i estan molt ben distribuïdes.

- El centre ofereix una gran varietat de serveis adaptats a les diferents necessitats dels clients.


AMENACES

- Gran competència de centres que ofereixen serveis similars.

- Els clients demanes solucions ràpides que de vegades són impossibles d’oferir.

- La incomoditat d’alguns tutors dels alumnes del centre.

OPORTUNITATS

- Increment de les demandes de serveis relacionats amb l’educació.

- Increment de demandes per a preparació d’oposicions i preparació a proves d’accés a cicles formatius i a la universitat.

- Capacitat per adaptar-se a les noves demandes de la societat.

- Satisfacció per part dels alumnes i de les famílies.

- Bona ubicació.

Les dificultats d'aprenentatge de "JI"

JI és un nen de 7 anys escolaritzat en primer de primària en una escola pública del Tarragonès.
Presenta un retard maduratiu (2 anys de desfàs aproximadament), per la qual cosa ha repetit curs, ja que té dificultats, sobre tot en l'adquisició de la lectoescriptura i en la consciència fonològica. En quant a la part sintètica de la lectoesciptura no presenta problemes, ja que reconeix totes les lletres, escriu les grafíes i reconeix i diferencia els fonemes quant estan aïllats. El poblema és quan treballem amb el mètode analítc i aquestos es troben immersos en les paraules. La intervenció estarà dirigda a l'adquisició d'estratègies per a l'assoliment i millora de la lectoescriptura i la consciència fonològica.

Les dificultats d'aprenentatge de "SM"

"SM" és un adolescent 14 anys que cursa segon d'ESO en un Institut del Tarragonés. Tot i això assiteix a l'Aula de Diversitat la majoría d'assignatures (instrumetals), només comparteix amb el grup classe les assignatures de tecnologia, eduació física i plàstica. Va rèptir 5è curs de pimària, i des de aquest curs treballa mb ACIs i PI.

El "SM" preseta un retard maduratiu el su nivell cognitiu és el d'un nivell de 4t (començament de curs i amb diicultats)

Sobre el retard maduratiu:

Retard maduratiu neurològic : Es tracta d'un retard general en la maduració dels sistema nerviós central que provoca un alentiment en el ritme d'adquisició de les etapes del desenvolupament, presentant un pensament més infantil del que li correspondria i unes habilitats per sota de les que li correspondrien per l'edat.

Generalment solen haver-hi de 2 a 3 anys de desfasament que a mesura que va creixent va normalitzant, pero en el cas de "SM" el desfàs és més gran i no sembla que es vagi a nomalitzar a curt ni mitjà termini.

LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE DE "JP"

La JP és una nena de 6 anys que cursa 1r en una escola concertada del Baix Penedès.

És adoptada, al igual que les seves germanes grans, tot i això que l'adopció d'aquestes i elles no es va produir al mteix moment. La seva família presenta molta estabilitat, i es preocupen del desenvolupament i l'aprenentatge de la JP. Estan molt a sobre d'ella i intenten que tingui un bon aprenentatge ja que valoren molt que les seves filles estudien. Però la JP, presenta poblemes d'aprenentatge degut a que presenta un déficit d'atenció.

Sobre el dèficit d'atenció:

Virginia Douglas, en 1972 va donar pas a la idea de que els nens que no sabien parar, mirar i escoltar, tenien problemes atencionals.

Després de molts estudis, i moltes revisions d'aquestos, amb discucions sobre la terminologia i els subtipus de trastorns de dèficit d'atenció, es van diferenciar dos subtipus: dèficit d'atenció amb hiperactivitat, i dèfcit d'atenció sense hiperactivitat (DSM-III última revisió, i DSM IV, 1994).

La JP presenta un dèficit d'atenció sense hiperactivitat.

És un fet documentat àmpliament que l’alumnat amb trastorn per dèficit d’atenció té un nivell acadèmic baix. En realitat, això és el que es pot esperar si projectem la imatge d’un cas típic d’alumne o d’alumna amb trastorn per dèficit d’atenció en l’àmbit d’una aula ordinària. Les dades recollides per D.P. Cantwell i L. Baker (1991) indiquen que entorn del 50% dels subjectes diagnosticats amb trastorn per dèficit d’atenció presenten retards importants en les àrees acadèmiques bàsiques: lectura i matemàtiques.

El centre de pràctiques

El centre en el que estic fent les pràctiques es tracta d'un centre d'estudi. Sobre tot es fan activitats de repàs i suport extraescolar. Pertany a l'educació no formal, ja que no és una institució escolar, però a la vegada es fan intervencions amb alumnes en edat escolar amb les mateixes àrees curriculars i els mateixos continguts que en l'escola.
En aquest centre s'ofereix un reforç als contingts escolars, una amplició d'aquestos als alumnes més capcitats, i una adaptació de la metodología i activitats que fan servir a l'escola i institut, adaptades a les necessitats de cada alumne.
A més, en aquest centre també es donen classes de reforç a alumes universitaris, es peparen poves d'accés a formació professional i universitat, i es preparen oposicions, es donen classes d'idiomes i informàtica, i classes per a grans. Pero no he cetrat la meva intervenció en aquestos últims àmbits, sinó en el primers.

He rebut una bona acollida per part dels docets del centre, estic molt agust i molt integrada, i tots, no només el tutor, que és el coordinador pedagògic, em donen el seu suport. La veritat és que no coneixía el centre i el vaig tria pe proximitat a casa, i ara estic molt contenta dela meva elecció. Ha sigut molt encertada.

Benvinguts i benvingudes

Hola a tots els que visitareu el meu blog durant aquestos dies de pràctiques en els que compartirem experiències, anècdotes, problemes, dubtes i portarem a terme un pràctica compartida, tant necessària en l'assessorametn psicopedagògic.

Podem aprendre de llibres, però la pràctica és essencial i on podem aplicar els coneixements assolits, i diferents estratègies d'actuació que formen part de l'activitat dels assessors i assessores. A la pràctica és on ens podem equivocar, rectificar i tonar a començar, aprendre, contruir un aprenentatge enfocat des de la teoría constructivista, la qual promou l'activisme: aprendre actuant.

Diuen que la experiència és un grau, doncs si juntem moltes...

Espero aprendre amb vosaltres!!!