DEBILITATS
- En quant als recursos materials, tenen una gran quantitat de recursos degut a una gran compra inicial, però s’han desgastat i es troben en mal estat, s’haurien de renovar.
- En quant al recursos humans, degut a la gran varietat de programes d’aprenentatge que ofereix el centre i a la diferència d’horaris no existeix una gran coordinació entre els docents.
- En quant a l’alumnat: hi ha un gran nombre d’alumnes per aula amb edats i necessitats diferents, cosa que, a vegades, dificulta una atenció individualitzada a cada alumne.
FORTALESES
- En quant als recursos materials, els alumnes tenen a la seva disposició enciclopèdies, llibres de consulta i un ordinados amb connexió a Internet per a fer activitats que ho requereixen.
- L’aula d’informàtica està equipada amb ordinadors que faciliten el treball i aprenentatge d’activitats de recerca i TIC.
- En quant al recursos humans, els docents que hi treballes estan especialitzats en les matèries que imparteixin i molt ben qualificats. El coordinador pedagògic é l’únic que es coordina amb tots, però distribueix la informació en general a tothom.
- En quant a la coordinació amb serveis externs, els docents del centre es coordinen molt bé amb tutors dels alumnes i famílies.
- En quant als recursos espacials, existeixen tres aules que són polivalents i estan molt ben distribuïdes.
- El centre ofereix una gran varietat de serveis adaptats a les diferents necessitats dels clients.
AMENACES
- Gran competència de centres que ofereixen serveis similars.
- Els clients demanes solucions ràpides que de vegades són impossibles d’oferir.
- La incomoditat d’alguns tutors dels alumnes del centre.
OPORTUNITATS
- Increment de les demandes de serveis relacionats amb l’educació.
- Increment de demandes per a preparació d’oposicions i preparació a proves d’accés a cicles formatius i a la universitat.
- Capacitat per adaptar-se a les noves demandes de la societat.
- Satisfacció per part dels alumnes i de les famílies.
- Bona ubicació.
Hola M. José,
ResponEliminala idea de fer el DAFO agrupant aquells ítems que has vist en el lloc de pràctiques segons la tipologia dels recursos, em sembla molt entenedor. Ara bé, tinc alguns dubtes que espero que m'aclareixis. D'entrada, el teu blog és molt amè, però no sé quin és el tema de les teves pràctiques (potser és que no ho he sapigut veure). En funció d'això, podré veure la relació amb el que has posat en el DAFO. Em passa el mateix que amb el de la Sònia: descriviu molt bé aspectes formals del centre, però em costa veure-hi la relació amb la pràctica psiocpedagògica sobre la qual hem de fer l'anàlisi. S'entén el que vull dir? Per exemple, que hi hagi "Capacitat per adaptar-se a les noves demandes de la societat" o que hi hagi a "disposició enciclopèdies, llibres de consulta..." em costa veure per què és una oportunitat o una fortalesa en quant a la intencionalitat educativa, per exemple.
Molt bona pregunta! L'anàlisi DAFO que he fet és del centre en general, i és un centre privat en el que es desenvolupen moltes activitats, ja siguin relacionades amb la pràctica psicopedagògica amb alumnes en edat escolar, relacionades amb la pràctica psicopedagògica en altres àmbits o que no tenen res a veure amb ella.
ResponEliminaHa sigut una errada meva el no aclarir en quin sentit havia fet l'anàlisi DAFO ni el tipus de centre.
Quan exposo que el centre té capacitat per adaptar-se a les noves demandes, hauria d'haver aclarit quines són aquestes demandes: servei d'atenció psicopedagògica fora de l'horari escolar i del centre habitual d'educació. És un fet que cada dia hi ha més demanda dels pares de aquest tipus de servei individualitzat en el que proposem metodologies i activitats diferents a les de l'aula ordinaria i donem els suport necessari per a que els nenes assoleixin els continguts que treballen a l'alula ordinària que presenten problemes per fer-ho.
En quant a la disposició de llibres i enciclopèdies, considero que pel centre és important ja que si els alumnes poden fer consultes en diversos suports: llibres, enciclopèdies, Internet... poden enriquir les seves capacitats de recercar i així fomentar l'autonomía de treball, i que obtinguin recursos propis per a resoldre dubtes o problemes.
Espero haber deixat la qüestió una mica més entenedora. Es que explicar el perquè de cada ítem pot allargar massa l'anàlisi i que no sigui enenedor en un cop d'ull. Però clar, com que jo ja ho se no m'he adonat que pot ser pels altres no sigui tan clar... jajaaj
Gràcies per la teva pregunta, la considero molt interessant i justificada. Fins a la propera.
Reseguint la intervenció de l'Anna, jo també veig la DAFO molt clara però també em sorgeixen incoherències.
ResponEliminaL'Equim Directiu (ED) no pot fer res per tal que hi hagi coordinació entre el professorat? És ell qui fa els horaris, convoca reunions... per tant hauria de tenir en compte que les coordinacions entre equips docents són imprescindibles per tal d'actuar tot a una i en la mateixa direcció en un grup.
A més, com és possible que hi hagi temps per coordinacions entre professorat i serveis externs i no hi hagi per coordinar-se entre professorat?
Hola M. Jose,
ResponEliminahi ha un tema del teu DAFO amb el qual jo també hi veig una DEBILITAT en quant a la pràctica psicopedagògica, i és el fet de què s'ajuntin alumnes amb edats i necessitats educatives diferents. Si un nen/alumne té dificultats a l'escola i se li busca un centre privat on se li proporcioni una ajuda més individualitzada de la que li pot donar l'escola, com és que aleshores el posem amb un grup (una altra vegada) i a més un grup heterogeni??? Ja sé que la resposta serà de caràcter econòmic, és a dir, que el centre no seria rentable amb un docent, psicopedagog... per a cada nen/client, però malauradament crec que no es pot donar resposta educativa adequada si ho fem d'aquesta manera. En el meu lloc de pràctiques, l'atenció és de dos en dos, sovint d'edats diferents i ja hi veig certes dificultats per atendre bé les necessitats individuals de cadascú.
Resposta a la Consol.
ResponEliminaEl centre és un centre privat i ofereix una varietat de serveismolt ampla.
Per exemple, hi ha persones que només treballen al matí, preparant l'accés a mòduls o a la universitat, i altresque hi treballen a la tarda, normalment els que es dediquen als serveis dirigits a alumnes en edat escolar.
Entre uns i altres no existeix cap coordinació perquè aquesta és prescindible, erò si facilitaria una mica més el funcionament general del centre si fos possible. Tot és qüestió d'horaris.
Resposta a l'Anna.
ResponEliminaEfectivament el motiu és econòmic, i és una gran debilitat, que és obvia i criticada per tots els professionals del centre. És una pena però ésel que hi ha.
Els grups són molt heterogenis i treballen conjuntament, com a fortalesa que contradiu aquesta debilitat podria dir que a banda d'aquests grups hi ha moments que reben atenció totalment individualitzada.
Per tant no calen reunions d'equips educatius?
ResponEliminaBé, cada centre té autonomia per gestionar-se com cregui convenient.
Un aspecte que trob a faltar al DAFO és quin paper té al centre l'orientador/a. O és que no en teniu en plantilla o assignat d'un CEIP?
Merci
Hola M. José i Consol,
ResponEliminaabans que res , potser em poso on no em demanen, però em sembla que cal aclarir que no estàs fent les pràctiques en una escola sinó en un centre on, a més de cursos reglats (com l'accés a cicles, pe.ex) es desenvolupa un treball de reforç, suport... però que no és una escola. Ho dic perquè els comentaris de la Consol crec que van en aquest sentit, i per això li respons que no hi ha reunions d'equip docent, ni tot això que es planteja. Bé, en tot cas qui millor ho pot aclarir ets tu, M. José, i així ens treus de dubtes.
Per altra banda, i això també ajudarà entendre la tipologia de centre, aquest treball individualitzat que es fa, en què consisteix? Vull dir, és de tipus orientació, assessorament, tutoria...? I qui el duu a terme? Gràcies
Resposta a la Consol i en relació, a l'Anna.
ResponEliminaEn quant al centre de pràctiques, copio textualment d'un missatge que es troba al meu blog:
El centre en el que estic fent les pràctiques es tracta d'un centre d'estudi. Sobre tot es fan activitats de repàs i suport extraescolar. Pertany a l'educació no formal, ja que no és una institució escolar, però a la vegada es fan intervencions amb alumnes en edat escolar amb les mateixes àrees curriculars i els mateixos continguts que en l'escola.
En aquest centre s'ofereix un reforç als contingts escolars, una amplició d'aquestos als alumnes més capcitats, i una adaptació de la metodología i activitats que fan servir a l'escola i institut, adaptades a les necessitats de cada alumne.
A més, en aquest centre també es donen classes de reforç a alumes universitaris, es peparen poves d'accés a formació professional i universitat, i es preparen oposicions, es donen classes d'idiomes i informàtica, i classes per a grans. Pero no he cetrat la meva intervenció en aquestos últims àmbits, sinó en el primers.
En quant al tipus d'orientació que fa el coordinador pedagògic, que és el meu tutor, està relacionat amb l'atencio a la diversitat i les adaptacions metodològiques i d'activitats necssàries per a que els alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge pugui assolir els cntinguts i objctius proposats des de l'escola.
El meu tuto realitza funcions de supervisió i direcció de les intervencions pedagògiques, assessorant els professionals que treballen al centre, oferint-los recursos educatius i estratègies per fer front a les necessitats dels alumnes. D’altra banda, porta una dinàmica de col•laboració i coordinació amb els centres escolars de Torredembarra.
Ara m'acabo d'aclarir. O sigui que és un centre d'educació no formal. Per això no em quadraven les maneres d'actuar, ja que jo treballo a un institut.
ResponEliminaAixí podria resumir que:
Al teu cencre s'aplica un enfocament constructivista, fent un exercici d’aplicació en l’àmbit no formal que pretén assessorar de forma:
- contextual (té en compte les interaccions amb la resta dels agents educatius)
- extensiva (produirà efectes en els diferents àmbits de relació, busca el consens entre els diferents actors i entorns i considera el diferents tipus d’activitat)
- global (potencia la incidència recíproca sobre el màxim de factors que incideixen en la dificultat o conflicte)
- interna (vincula amb els entorns on s’ha gestat el conflicte o dificultat i s’hi aproxima de forma concreta i tangible)
És així?
Exacatament Consol!!! ho has expressat molt bé!!!
ResponEliminaPot ser la culpa és meva per no recordar a l'anàlisi DAFO de quin tipus de centre es tracta.
Hola de nou,
ResponEliminaun altre aspecte que trobo a faltar és l'Avaluació. Jo em pregunto:
- Quan parlem d’educació formal i d’educació no-formal alguns aspectes són millorables i ens ajuden a avaluar en quin estat es troba el context de la institució o espai on s’està educant. Quins són els indicadors comuns que poden ajudar a canviar? A continuació n’anomeno alguns:
- quina és la formació que es reb dins del centre? es potencien moments en els quals es pot debatre i reflexionar sobre la pràctica, no tan sols la formació ques es pugui dur a terme de forma externa, sinó el treball formatiu i col•laboratiu intern entre els professionals
- es busquen fórmules de treball propers a la investigació-acció?
- com s’articula recolzament de l’administració i d’altres institucions?
Merci
En quant a l'valuació no es fa una avaluació general del centre i del seu funcionament. Des de la direcció no es demana res, ells veuen que "el centre funciona" i amb això ja tenen prou, quan en realitat l'avaluació és el primer pas davant d'una millora o davant la detecció d'un possible problema emergent.
ResponEliminaEn quant a l'avaluació docent es fa quasi setmanalment una metaavaluació en la que els docents avaluen les seves pròpies actuacions i si aquestes han estat encertades per així continuar amb la mateixa metodologia o introduir els canvis necessàries.
L'avaluació dels alumnes no només la realitzen els docents al centre, sinó els tutors a l'aula ordinària de l'escola dels alumnes. De vegades, quan no s'obtenen resultats positius, el tutor del cetre educatiu formal de l'alumne i el docent del centre en el que curso les pràctiques i el pedagog han de posar en comú els objectius a prioritzar i els continguts que s'han de reforçar al centre.
Un altre tipu d'avaluaió és la que realitzen els pares. És un centre privat, per tant un servei no gratuit que contracten amb una finalitat, que els seus fills segueixen el ritme de la seva classe a l'escola adequadament i assoleixen els objectius d'aprenentatge proposats des del centre educatiu, i aquesta finaitat s'ha d'aconseguir. Es tracta de l'avaluació per a la rendició de contes.
Ostres noia,
ResponEliminaem sembla molt bé lo de la metaavaluacio dels docents. Aquesta tasca s'hauria de fer obligatòriament a tots els centres.
Als centres públics es fan avaluacions de seguiment a partir de la primera avaluació per tal de veure les desviacions negatives en les assignatures i veure el perquè d'aquest fet.
Ara bé, personalment i professional, veig que de vegades les sessions d'avaluació es converteixen en una xerraderia sobre l'alumnat. Jo em pos dels nervis quan hi ha profes que comencen a contar històries de un o altre alumne/a. L'avaluació ha de servir per tal de millorar el procés d'E-A de l'alumnat, cercar solucions de manera conjunta... i per fer una reflexió de la pròpia pràctica docent, no en una xafarderia. I moltes vegades, que sigui de profit o no depèn del tutor, de com es prengui la seva responsabilitat envers els seus tutoritzats. Amb deu anys a l'institut he vist de tot: tutors excel·lents i d'altres que millor no dir la paraula per calificar-los.
Hola,
ResponEliminateniu raó amb la importància de l'avaluació i que és un aspecte que no sempre es té en compte en els centres no formals, ja que no hi ha "rendició de comptes" que sí que es dóna en els centres educatius formals.
Ara bé, aquesta avaluació, tal i com diu la Consol, deixa molt que desitjar en alguns centres de secundària. Quan coneixes i tens confiança amb professors, t'expliquen el que comentava la Consol, que les avaluacions són moltes vegades llocs on parlar dels alumens des d'una perspectiva completament subjectiva i no orientada a la millora del porcés d'aprenentatge dels alumens.
En quant a les avaluacions interminables: Sóc tutora d'nfantil, i ja porto unes quantes sessiona d'avaluació. Entenc perfectament el que comenteu de les interminables reunios d'avaluació en les que, de vegades, més que fer-les per avaluar el procés d'ensenyança-aprenentatge, serveixen per que les tutores (jo inclosa... jajaja) puguem fer una sessió de psicoanàlisi i treure tots els nervis, preocupacions i desil·lusions... Serveixen per desofegar-se, per fer teràpia... Jo no sóc tan pesada...se controlar-me i m'agrada anar per feina, que per fer l'altre es pot quedar després de classe a fer el cafè.
ResponEliminaEn quant a la metaavaluació, a mi m'agrada fer bé laeva tasca, per això em preocupo d'avaluar si ho he fet bé, o si podria millorar-ho per la propera vegada.
Hola M.José,
ResponEliminadoncs és el que jo et deia abans. Ha de dependre del tutor/a el que l'alenció a un grup sigui l'adient?
Al meu institut és obligatori que a les sessions d'avaluació assisteixi el tutor/a, un membre de l'equip directiu i un membre del departament d'avaluació.
Professionalment pens que hauria d'haver una plantilla de punts a tractar sobre l'alumnat, sobretot d'aquells que necessiten ajuts. Intentar donar respostes, amb pluja d'idees de com actuar amb aquests nens i amb l'aula... i no el que pensi el tutor/a que ha de fer. A les nostres avaluacions depèn del tutor/a i del membre de l'ED que et toqui que aquesta sigui efectiva i curta, o un desfogament de nervis i una xerraderia.
Poc a poc, des del DO anem fent feina, fent plantilles sobre els punts que s'han de tractar, però com ja et dic segons qui et toqui pots estar dels nervis escoltant històries d'uns i d'altres o en canvi es poden prendre decisions per tal que un/uns alumne/es millorin, oferi-los una sortida alternativa a l'ESO, intentar donar resposta al comportament disruptiu....
Hola M. José,
ResponEliminaa més de les funcions que fa el psicopedagog/assessor, quines habilitats creus tu que ha de tenir per tal d'exercir la seva funció?
És clar que per a desenvolupar un bon assessorament psicopedagògic i portar-ho a terme satisfactòriament es necessita adquirir i assolir moltes habilitats i competències, totes aquestes importants.
ResponEliminaSegons Valcarcel,M (Coord) que va realitzar una investigació sobre el docent universitari en el context dels EEES (2005) La preparación del profesorado universitario para la convergencia europea en educación superior, Informe Investigació, Projecte EA2003-0040:
Competencias cognitivas propias de la función de profesor de una determinada disciplina, lo que conlleva una formación adecuada, esto es, un conocimiento amplio en los ámbitos disciplinar específico y pedagógico, que le permita desarrollar las acciones formativas pertinentes en apoyo del aprendizaje de los estudiantes
Competencias meta-cognitivas que le conviertan en un profesional reflexivo y autocrítico con su enseñanza, con el objetivo de revisarla y mejorarla de forma sistemática.
Competencias comunicativas, estrechamente vinculadas al uso adecuado de los lenguajes científicos (numéricos, alfabéticos, gráficos, etc.) y de sus diferentes registros (artículos, informes, ensayos conferencias, lecciones, etc.).
Competencias gerenciales, vinculadas a la gestión eficiente de la enseñanza y de sus recursos en diversos ambientes y entornos de aprendizaje.
Competencias sociales que le permitan acciones de liderazgo, de cooperación, de persuasión, de trabajo en equipo, etc., favoreciendo así la formación y disposición de sus estudiantes en este ámbito, así como su propio desarrollo profesional, prioritariamente dentro del espacio europeo de educación superior.
Competencias afectivas que aseguren unas actitudes, unas motivaciones y unas conductas favorecedoras de una docencia responsable y comprometida con el logro de los objetivos formativos deseables.
Però, depenent del tipus d'assessorament es poden prioritzar unes a altres. Personalment, no és que doni més importància a unes que a altres sinó que penso que unes poden ser més útils i em semblen fonamentals per a un assessorament de caràcter preventiu.
Personalment, pensó que l’assessor o assessora ha de desenvolupar les competències comunicatives, en segon lloc les socials i en tercer lloc les afectives. Totes tres estan relacionades.
La comunicació i la interrelació entre persones ( amb mestres, alumnes, famílies, altes professionals...), tant necessària per a un bon assessorament psicopedagògic, està més vinculada a les competències socials, i una bona competència social, per a mi, implica també unes competències afectives ben assolides.
Per això penso que són les tres que jo prioritzaria, i que totes tes estan relacionades.
Torno a repetir que amb això no vull di que les altres no siguin igual d'importants, però depenent del tipus d'assessorament es poden prioritzar unes a altres.
En quant a les funcions que ha de tenir un assessor o assessora psicopedagògic des de l’enfocament constructivista, seguint un model d’orientació i intervenció col•laboratiu,segons Moreno (1999), el fet que les tasques de suport i assessorament arribin des de camps tan diversos fa que cadascuna generi almenys un model diferenciat d’assessorament en educació (models des de la intervenció i l’assessorament psicopedagògic; models des de l’assessorament curricular; models des de l’assessorament a les organitzacions,... ).
ResponEliminaPer això, si ens centren en un model educacional constructivista d’assessorament psicopedagògic, jo diria que els components de la tasca de l’assessor hauran de tenir en compte les següents finalitats:
- La tasca d’assessorament ha de ser un procés de construcció conjunta que impliqui que el psicopedagog i els professors d’un centre abordin una tasca conjuntament. En aquest procés cadascú participa des de la seva formació peculiar aporta els seus coneixements, vivències i punts de vista per a l’assoliment d’objectius compartits.
- L’assessor ha de ser l’ajuda que es presta a un professor, o a un col•lectiu, per poder operar un canvi en la representació que es té d’una situació, canvi que permet, llavors, modificar aspectes presents en aquesta situació.
- L’assessor haurà de vetllar perquè una vegada retirada l’ajuda assessora, els assessorats puguin incorporar totalment o parcialment el que aquesta ajuda suposava i han vist així augmentada la seva competència i autonomia.
-L’assessor haurà de tenir en compte que el procés d’assessorament que condueixi, haurà d’ajudar a construir, revisar i/o modificar els esquemes de coneixement dels participants implicats en la tasca.
Avuí és l'ultim dia de debat i aquest és el meu últim missatge. Ha sigut un plaer debatre amb vosaltres, trobo que ha estat interessant i enriquidor.
ResponEliminaGràcies companyes!
Gràcies Consol i gràcies M. José, sobretot per aquests comentaris finals de blog tan instructius!!!!
ResponEliminaFins aviat.
Hola Noies,
ResponEliminaper a mi també ha estat un plaer debatre amb vosaltres.